vendredi 7 octobre 2011

Pensadissa.

Avètz ja legit lo "Direct Montpellier" de bon matin? Vos siatz ja arrestats sus la rubrica "Bref"?, sabètz aquela que parla dei causas tarriblas que se debanan cada jorn... Francament, aquò fa paur. Un matin sus dos vesètz de causas sus leis enfants. Per exemple, uèi, una femna qu'a vendut son pichòt per menar seis autreis enfants a Disneyland!! Ère escandalizada quora veguère aquò! Quau es capable de faire aquesta mena de causa? I a de còp que me demande onte va lo monde. Puèi me susprene a soscar a çò qu'èra la mieuna enfança, de çò qu'auriá poscut me marcar. E sabètz pas qué? I a qu'un solet sovenir que me torna, aquestei dejunars que fasiam ambe mei fraires e sòrres e mei gents, mai per èsser segur que tot lo monde foguèt aquí, lei fasiam lo ser. Quora siam pichòts es tot un concèpte de beure de lach ambe de tartinas lo ser. Es un dei sovenirs mai polits que pode gardar d'aquesta vida passada. E òc parle ja de vida passada, de vida luencha, qu'a passat e trescolat. Avètz pas jamais agut aquesta sensacion que vòstra enfança èra dins una autra vida? Coma s'èra pas vertadièrament vosautrei que l'aviátz viscuda? 


(...)

 Desencusatz qu'ai perdut lo fiau de mei pensadas, aquestei gents que daissan son telefonet alucat e que parton sens... Es la vida que vòu aquò! A prepaus, siáu a legir un libre que me sembla interessant d'evocar aquí. Supause que coneissètz totei lo grand "Max Roqueta", per aquelei que benlèu gausarián pas conèisser vos vau d'en primier educar un pauc. Max Roqueta, mai coma s'entresenha sus de causas tant importantas devrián èsser naturala vos daisse apréner solet. Donca aqueste libre pòrta lo polit nom de "La Cèrca de Pendariès". Bon rai que dich coma aquò lo títol dona pas fòrça enveja mai vos assegure que tre lo primier capítol, sètz pres dedins. Son libre a travèrs una istòria de mètge nos fa una òda a l'escritura, de què vos donar enveja de vos metre a escriure.
"Aime l'esciure. Es una mena de confessa, sens capelan. Vòle dire, sens testimòni. Qu'es adejà, e mai desconegut, en quauque biais, un jutge. E mai durbiguèsse pas la boca. E que vos empeirariá puslèu dins lo silenci. Entre que l'escriure, per lo qu'es sol, dins la patz, la lutz de la candela sul pergamin, es coma una posaraca qu'arrèsta pas de tirar l'aiga dau pensar e de ne sonar d'autra, de las fonsors ont s'amaga. Ont cada paraula muda ne sona una autra, sovent estranja e que res t'auriá permés d'endevinhar que dormissiá dins l'escur de ton èime"
. Vaquí que sona parlar. 
Puèi, per vos faire una confidança, ieu tanben escrive a meis oras perdudas e dins lei mòts de Max Roqueta, m'i retròbe. Ieu, es çò qu'aime en mai dins l'escritura, poder parlar de tot, se liurar completament sens que i ague degun per vos jutjar. E mai, aquesta facultat de nòstre cervèu de trobar de causas en nosautrei, qu'èra tant amagat au mai prigond que e mai nosautrei lei sabián pas aquí. Pense qu'es en escrivant qu'aprenèm vertadièrament a nos conèisser. De tot biais, ieu es lo solet mejans qu'ai trobat per me faire dire çò que sabiáu pas que voliáu dire. Ah! Aquò n'es una de frasa. Podriam passar quauqueis oras a l'analisar mai preferisse vos daissar soscar un pauc. Coma Roqueta, podriàu ne parlar d'oradas de l'escritura e de sei ben-fa mai es pas la tòca dau mieu article. 

Donca, pichòt conselh de vòstra amic Granhòta: legissètz-lo!

Bon, vos daisse en suspense fins a la setmana que ven en vos disant sonque que vos contarai quauquei detalhs de mai sus ma pichòta vida. :D

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire