lundi 26 septembre 2011

La dimenjada...

Francament, pense que la dimenjada es lo pièg moment de la setmana!
Vos vese ja vos enfuocar davant aquesta frasa, esperatz que me vau explicar.

Imaginatz: siatz planplanet tota la setmana, avètz pas que de pensar a trabalhar e a vos levar lo matin, e VLAN! vaquí qu'arriba la dimenjada!!
Tre aqueste moment la corsa comença, en quauqueis oras avètz fach lo recapte, la valisa e corrètz a travers la vila per capitar d'agantar ton trin. Mai arribat a la gara lei misèrias son pas encara acabadas. Es aquí que se fa difficil. D'en primier avètz un cai bondat, ambè de gents que se butassan, en mai, de gents que se butassan ambè de valisas es pas parier qu'un simple movement de fola, aquó fa mau!
Enfin, un còp qu'avètz codejats, donat de còp de valisa, avètz capitat de montar dins lo trin. Ara es lo moment de cercar un endrech onte vos assetar, mai a aquesta ora, dins un trin au clapàs es un esper grand de gausar pensar a s'assetar sus un fautuelh. Es a aquest moment que ieu me siau retrobada assetada sus ma paura valisa au mitan dau corredor.
Vaquí encara un còp una dimenjada que comença bèn. Malurosament mon periple s'acaba pas aicí.

Après doas oras d'espera nos vaquí arribat a l'el dorado, au pais promes!! Delivrança... O non. A la davalada dau trin, vaquí qu'una dolor me monta dau genolh. E me remembre alara de la peripecia que s'es debanada abans de partir. Ara que siam intima vos la vau partejar. Ere dins mon apartament a ensajar de faire a manjar lèu per poder èsser a l'ora a la gara. Un pauc dins lei nivas fasiáu pas mèfi a çò que coisava e vaqui qu'ausisse un BIP strident, cèrque e m'apercebe qu'es lo detector de fumada que s'es mes a cridar. Alara per pas alarmar lei pompiers coriguère per lo faire calar e BIM! dins leis escaliers lo genolh que pica contra la marcha.

Brèu, tot aquó per vos dire que maugrat aquó ère contenta de dintrar perquè aièr de ser i avià a Aurenja ...Suspensa... la sortida dau libre de Matièu Poitavin, lo nom dau cap d'òbra es "Lo matagòt modèrn". Es un libre inspirat per seis escolans, es fach per eleis. Puèi un recampament provençau dins la nòstra polida vila es quauqua ren. Mai francament, èra interessant, e quin plaser de tornar veire meis amics provençau. Ai benlèu meme trobat de futur escolan de licencia.

Bon vos daisse qu'ai un cap d'òbra de legir! Puèi benlèu qu'aurèm lèu la seguida...

P.S: Lo retorn au Clapàs èra tanben pas terrible. Pareis que voler prene son billet de trin en oblidant sa carta blava a l'ostau es pas pratic, l'ai verificat e es verai!

mercredi 14 septembre 2011

La dintrada... L' annada novèla... Lo cambiament...

Oh! O podèm dire qu'es una novèla annada mai aquò càmbia rèn, siáu totjorn davant ma pagina blanca e sai pas de qué n'en faire. Siáu aquí a cercar quauqua ren d'interessant de dire mai tròbe pas cap d'idèia. Es vertadièrament una annada novèla? En que es difèrenta d'aquela d'avant? E mai de que vòu dire novèla annada? o cambiament? Ieu pense qu'es sonque una succession de mès que se semblan. Alara parlar de cambiament es un pauc tròp. Imaginatz : perque siam en setembre devriáu prene de resolucions, e bonas en mai! S'ai pas rèn fach i a dos mes, pensatz que vau començar ara?
Mai bon, vau pas faire coma toteis aquesteis estudiants romegaires. Chausissèm de venir a la facultat, meme chausissèm de venir trabalhar, e un còp que i siam, romegam perque trabalhan. Nosautrei, leis estudiants, siam mai torduts qu'aqueste concèpt de novèla annada.


Bon, en parlant un pauc seriosament, per aqueste concèpt de noveutat, es benlèu pas tant sus lo papièr, o meme per rapòrt a un mes que lo cambiament se fa, benlèu qu'es tot simplament dins lo cap que tot se debana. E es aquí que lo daquòs deven complicat. Perquè faudriá ja acceptar que i a quauqua ren que truca dins son cap, e après faudriá acceptar de lo cambiar. Per de gens de nòstra generacion es tota una istòria. Perquè benlèu que semblam liure d'esperit, dubèrt sus lo monde e son evolucion mai en vertat lei gènts son coma abans, cadun sa vida e subretot fau pas anar cercar au mai prigond de l'èstre perquè se que non començam d'aver paur. De qué? Aquò's un mistèri.

Vau benlèu un pauc luènh dins lo subjècte, subretot que sabiáu pas qu'anave vos parlar d'aquò, crèse qu'es coma aquò amè l'escritura, un jorn decidam de prene son estilò e començam a metre de mòts sus de sensacions, d'idèias, de sentiments... Sabèm d'onte partèm mai pas jamais onte anam nos arrestar. Es aquò la beutat de l'escritura, òc, parle de beutat de l'escritura perquè am'ela anam viatjar dins de païsatges que coneissèm pas, sus de camins de nòstra vida qu'auriam benlèu pas jamais coneguts autrament. Vesètz aquí una autra part de ieu, e òc m'agrada l'escritura, m'agrada de metre de mòts sus çò que passa dins mon cap.


Vau m'arrestar aquí, pense que per un primier còp, aquò sufís. Vau començar aquesta annada lo còr plen d'enavans. Pareis que fau pas agachar darrièr mai totjorn davant, benlèu que vau començar per aquò e benlèu que l'annada seguirà. Vos dise a ben lèu amè un subjècte mai prenent.


P.S: Aquesta annada i vau crèire a la noveutat, lei causas van cambiar ( benlèu que se o dise mai fòrt, serà mai verai... ).