mercredi 7 mars 2012

Soscadissas ...

Me vaquí per lo primier còp davant una pagina blanca sensa saupre coma la vau emplenar. Vos podriáu parlar dau bèu temps, dei gents que prenon lo solelh ailá a la portada de mon agach, deis ametliers qu'aime tan an aqueste periòd de l'annada ... Pasmens ai pas lo gost de vos parlar de tot aquò uei. Me pense qu'es l'estress que me ganha. Aqueste ser es un ser important, es la prima dei poetas e coma imaginatz vau dever legir un poema, en public, soleta, amb ma pichòta fuèlha, en provençau ... Tròbe qu'aquò es ja una bona rason d'estressar. Mai coma aquò sufís pas anam tanben faire de musica, "d'intermèdis musicaus" mai exactament, e anam cantar de polifonias. I a de jorns monte me demande a que pense quora prepause de causas coma aquò ò quora dise sonque òc quora de gents me prepausan aquò. Benlèu qu'es la folia de la joïnessa.

Aquò me fa pensar a quora ère mai joïna encara. Fasiáu de teatre e quauqueis oras abans de montar sus scèna aviáu escrich un pichòt texte que vos vau partejar.

Lo texte èra :

"Mei camba tremòlan, la paur presènta sus mei mans dins sa mostor, mon còr s'abriva, mon buf es cort, e lo moment arriba. Projector. Lo mond s'arresta lo temps d'un instant. Pas mai de bruch, pas mai una respiracion alentorn de ieu.

Coma una montada d'adrènalina, ma sang faguèt qu'un torn. Mon esperit èra vuèg, mon còr plen d'un bonur sensa parièra. Me revire e son aquí! Occupan aquestei plancas amb ieu. Amics d'un ser, filhs d'una òbra."

Per tornar trobar aqueste texte deguère tornar sus mon blòg, aquò me faguèt rire de tornar legir çò qu'aviáu escrich quora ère au licèu. Es coma aquò que vesèm que lo temps passa. Coma n'ai pas vergonha de çò qu'escriguère vos balhe l'adreiça e coma aquò vos farètz una idèa solet sus la qualitat deis escrichs http://youu-belong-to-me.skyrock.com

Bona lectura a totes e a la setmana que vèn per d'autrei descubèrtas.